43. Mercotxes Encefàliques

Santiago - Dijous 08/04/10

-Artefacte I: "De la mà del dissenyador".
Post.: (Veritat)

Tot el que passa per la mà del dissenyador és art. És un artefacte de sol i ombra. De color vespertí. Vespertí i durador. Fusterer i castroformo.

-Artefacte II: "Dels peus del caminant".
Post.: (Passat)

Tot el que camina el caminante és merda. Fills de puta i amargors. Saps qui és en veritat el caminante? Només un fill de puta. —> Una restitució del mal fet i animal.

-Artefacte III: "Del que vaig fer malament l'altra vegada".
*Post.: (Revelació)

Cantant fustereres.
Vaig deixar de sentir el que escrivia,
i vaig caure.

-Artefacte IV: "De quan portava la canastra (de fruites) (o d'alguna altra cosa.) (Fustereres)".
Post.: (Est. Actual)

Pegant-li stickers al súmmum, i cantant-li Pink Floyd a l'oceà. Ningú sap com acaba la història que mai (o ningú) comença.

-(El "Artefacte V" ha estat censurat per atemptar contra la moral del lectors d'entre 21 i 24 anys).

-Sincerato VI: "Del súmmum de les pastilles i altres coses importants".

Sabia algú que venia mandíbula precoç a buscar la seva cerca-os? —I de petitet menjant tant os!— Repetia Donya Mafalda, com si no li faltés vergonya a la desvergonyida.

-Virregnat VII: "..., i a més".

Coses que no m'expliquen pas són les que m'explicava el Carmelo.
Coses que no pas s'expliquen.
Ningú neix coneixent el llenguatge, però hi ha qui mor desconeixent-ho.

-Artefacte VIII: "Del Tractat dels nerviosos".

I així es van anar a Argentina, no més, les dues noies.
Com un deixant llampecós, no pantanosa (com a pinso), de la meva vida. Així de il·luminador, destellant i bèl·lica era l'argentina Dolmenada Moncadèria.

-Mentrefacte Nombre Nou: "Del poder dels quadrants".

Javia i tomàquet.
Canto de carrer i cant de coixí.
Tortuositat suau i perduda.
Concepción errada de la realitat, errada de la reva...
Percepció contra subjecta al ja dit.
Canto de maduixeta i de creació, literària la creació, de cant.

-Mistrefacte N° 10: "Del cantar de Nüvv i altres bajanades".

No és que el cantar "de Nüvv" sigui bajanada, sinó només que sona bonic.
Del cant de l'amiga.
Del cant de l'amic menjarós.

-Artefacte XI: "Del que sonava en la ràdio a mitjan tarda".

Justament per tot el que ell parlava era que ningú volia mirar-ho a la cara i continuar. No era cosa tanta de racisme o polifacètica, sinó que més aviat de decoratiu agrari i d'abstracció contracte.

-Contr(a/i)facte 12: Mira la joventut adolescent. Sent-la, i digues-me les pelotudèixes, les bajanades, i les savieses que parlen. Explica-les totes; ajunta-les totes i fes-me un paquetet micro, microbuser i tendre per manar-ho pe' l'Argentina, i que ens donin una bona contestació.

-Vistefacte 13: "Trobar-me!"

Trobant la pròpia poesia interna.
Rebutjant la contigua.
Saps? el que no escrigui, mai existirà.
Jo sóc creador, com el meu Pare és Creador, però Ell, però Ell és Creador amb "C" majúscula, i no minúscula, per perogrull.

© 2011 David Rodríguez. Tots els drets reservats.