Pau
Per tu és que clamen les gents
i els nens ploren en la meva finestra
Per tu és que s'aixeca
la mà
Vent sec
i se sacsegen els salzes al meu pati
I es recolzen els esforços
en la meva esquena
Pau
Sona el teu nas
i canta
Perquè per cantar-nos vas ser feta
Encara que t'amaguis
L'aprenentatge de la teva boca
en filaments
Els ornaments
que abans no et col·locaves pas
Perquè quan sales
et disfresses de moltes coses
I ens ignores amb cuidada indiferència
|·|·|·| INTERLUDI |·|·|·|
Pau
De vegades creure que estàs
fa molt més dany
Però facis mal o guareixis la ferida
siguis cel trist o veu dormida
Recolza't en els meus braços com a ametllers,
i despenja't de les tatxes i els temps
Explica'm tots els teus secrets
aclareixi'm les teves absències i els teus dolors
Totes la vegades que et van fallar
i que et van reclamar el teu silenci
Que et van reclamar el teu silenci pla
i complet.
Pau
Pren-me dels braços
i jo m'agafaré dels teus
Però no pas encara de les meves mans
perquè les vaig embrutar sense treballar
Me les vaig embrutar sense treballar
en un lloc comú i sec.
Pau
La meva casa no és pas un palau
ni els meus comentaris els més amables
Mai el meu humor el més comprensible
ni les meves maneres les més fluïdes
No tinc pas el gran físic
ni tinc l'art
Només un grapat d'altes pretensions.
Però no crec pas que hagin
requisits per abraçar-te
Ni tan sols saber treure't a ballar
I ballar bé
Així com no pas hi ha requisits
per escriure
Pau
Per tu és que clamen les gents
i els nens ploren al costat de la meva finestra
Per tu és que la nit ja no dorm pas
ni el dia s'aixeca
Per tu és que el te porta més sucre
i les portes donen cops de porta sense esforç
Per tu la valeriana és ingredient
dels plats que va preparar
en la setmana
Però no pas hi ha qui et culpi
Simplement
El teu dret a sortir
Sense dir gens
El teu dret de sortir
Sense dir gens
|·|·|·| INTERLUDI |·|·|·|
Pau
Apareix-te aviat
enfront de la meva mirada
La fortuna de mirar-te com dorms
L'abraçada incontenible del matí
El teu matí el meu matí
El teu matí el meu matí
El cafè i després el mate
sobre el meu escriptori
L'esmorzar nou
i sense amarres
Rient de coses
que no fan pas gràcia
Pau
Si em dónes temps
si tu em dónes temps
I mentre les gents
segueixen clamant per tu
En vaig a avançar
© 2011 David Rodríguez. Tots els drets reservats.
Pau
Sona el teu nas
i canta
Perquè per cantar-nos vas ser feta
Encara que t'amaguis
L'aprenentatge de la teva boca
en filaments
Els ornaments
que abans no et col·locaves pas
Perquè quan sales
et disfresses de moltes coses
I ens ignores amb cuidada indiferència
|·|·|·| INTERLUDI |·|·|·|
Pau
De vegades creure que estàs
fa molt més dany
Però facis mal o guareixis la ferida
siguis cel trist o veu dormida
Recolza't en els meus braços com a ametllers,
i despenja't de les tatxes i els temps
Explica'm tots els teus secrets
aclareixi'm les teves absències i els teus dolors
Totes la vegades que et van fallar
i que et van reclamar el teu silenci
Que et van reclamar el teu silenci pla
i complet.
Pau
Pren-me dels braços
i jo m'agafaré dels teus
Però no pas encara de les meves mans
perquè les vaig embrutar sense treballar
Me les vaig embrutar sense treballar
en un lloc comú i sec.
Pau
La meva casa no és pas un palau
ni els meus comentaris els més amables
Mai el meu humor el més comprensible
ni les meves maneres les més fluïdes
No tinc pas el gran físic
ni tinc l'art
Només un grapat d'altes pretensions.
Però no crec pas que hagin
requisits per abraçar-te
Ni tan sols saber treure't a ballar
I ballar bé
Així com no pas hi ha requisits
per escriure
Pau
Per tu és que clamen les gents
i els nens ploren al costat de la meva finestra
Per tu és que la nit ja no dorm pas
ni el dia s'aixeca
Per tu és que el te porta més sucre
i les portes donen cops de porta sense esforç
Per tu la valeriana és ingredient
dels plats que va preparar
en la setmana
Però no pas hi ha qui et culpi
Simplement
El teu dret a sortir
Sense dir gens
El teu dret de sortir
Sense dir gens
|·|·|·| INTERLUDI |·|·|·|
Pau
Apareix-te aviat
enfront de la meva mirada
La fortuna de mirar-te com dorms
L'abraçada incontenible del matí
El teu matí el meu matí
El teu matí el meu matí
El cafè i després el mate
sobre el meu escriptori
L'esmorzar nou
i sense amarres
Rient de coses
que no fan pas gràcia
Pau
Si em dónes temps
si tu em dónes temps
I mentre les gents
segueixen clamant per tu
En vaig a avançar
© 2011 David Rodríguez. Tots els drets reservats.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada