skip to main |
skip to sidebar
Si som dos, si tu i jo coincidíssim, dos bojos apassionats;
si tot se'ns donés, si ja no haguessin barreres: si el matí ens conduís a l'abraçada.
I si la meva mirada, que tendeix a furtiva, trobés somrient resposta;
i si la Grana amb Novena Avinguda, anés a l'etern, creixent, una porta.
Si al jo arribar, tu em notessis. I si al no estar, jo et faltés.
Si la classe fos només una excusa, i el tornar, l'estratègia perfecta;
si a les sis m'estigués banyant, i a les set deixant la porta.
I si no tornés a caure per la mateixa, per la mateixa costa empinada;
i que en trobar-nos ja ningú estigués, només les meves cartes, El seu amor, la teva mirada.
Per a Belén.© 2010 David Rodríguez. Tots els drets reservats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada