31. Va Començar el Joc

Va començar el joc. Sentis tu les regles del joc, o em deixes a mi la part difícil? Juguem amb elegància, cada dos passos ens donem la mà, ens llancem un somriure de cortesia i fem notar el bo en l'altre. Siguem rivals dignes, apostem pel respectuós, diguem-li a tothom que el que perdi no és menys que l'altre.

I si a tu et cau l'espasa, jo amb gust la recolliré.
I si tu perds el teu escut, jo fins al meu t'ho lliuraré.

No perdem de vista que abans de res som cavallers. En la guerra i en l'amor tot val? He dit: "No perdem de vista que abans de res som cavallers".

O bé, fem les coses de l'altra manera; perquè sempre hi ha més d'una manera de fer totes les coses, i jo no sé quin serà la que la teva prefereixis, però m'alegraré de saber que et trobes còmode. I encara que jo tingui els meus recels, i encara que opini diferent en tot, qui sóc jo per escriure les normes? Qui sóc jo per tallar caps?

I perquè finalment, si estàs insegur, homenet, hauràs de saber que el que jo jugui net no significa que no jugui, i que jo sigui pacient no significa que m'oblidi. Així que per a utilitat pública informo: va començar el joc de llarg alè. Perllongat. Perllongat. Perllongat i de llarg alè.

© 2010 David Rodríguez. Tots els drets reservats.