25. Si m'enxampo em mato! / Caiguda i Auge (I)

Llavors, ve venint l'espai de tornada. Fi del joc, vam dir junts, però avui et criden des d'un lloc superior i tan cert, t'interroguen: “No et dolen les conviccions, i el dolor en el pit a l'esquerra?"

Vas caure en el teu joc tan ràpid, xaval. I et van doldre les conviccions, et van doldre com un lament, per partida doble, com amb verí. Ja no pots veure les seves fotos, peixet. Petit confisco, sunshine volgut, tan perdut, tan volgut, tan perdut. Et va bastar el formatge per davant per trepitjar amb tot i sentir el crack. Crack crackiter. Crackiter crackitó. I ho vas sentir. Ja no pot veure les seves fotos m'fill, i mentre veure, ja gens s'aconsegueix distingir, i un volgués estar cec abans que veure-la en aquestes condicions d'animal en què estic-estem-estic-estic.

És tan dolorós, però tan dolorós alhora. És tan estúpid. I finalment est és el quadre que tenim per davant: tot ens apunta al fet que Domingo Estévez de Becerra s'ha quedat dormit el Diumenge; fent-li d'aquesta manera just honor al seu nom, i just honor al lloc del seu naixement, en aquest barri antic que està entre els carrers-callis Minerva Torrealba, i Vistamel. Domingo el barri, Diumenge el dia que presenciem, i Domingo el difunt bufó que per fi descansa.

Les complicacions apareixen regularment quan es comença a dubtar que el mort l'estigui veritablement, perquè si alguna vegada ens escrivim això que “no hi ha molt que un pugui respondre's mentre el mort segueixi estant mort”, llavors tal vegada hi hagi alguna cosa incitant-nos a creure que els morts tenen també data de caducitat, i tard o d'hora, per bé o per malament, tornen.

Tornarà, doncs, Domingo Estévez de Becerra a la vida? No ha estat, llavors, suficient el verí d'inacció, a força de falta concentrada de quinina? És cert, d'aquesta manera, la qual cosa augurava el meu compare en la butaca l'altra vegada, que si van trobar bateries fabricades pels inques en algun lloc incaïc o incàlic, la vida és cíclica com alguna cosa cíclic? Tan malament estaríem si el bo del Domingo se'ns vingués a caure un dia per aquests costats?

Jo, una cosa no més la tinc ben clara: que si el Domingo Estévez de Becerra se m'arriba a aparèixer per la meva casa, o en el Metre, o en la micro, o on sigui que se m'arribi a aparèixer, jo de plànol que no m'ho deixo escapar i vaig i que li trenco el cap i ho acabo; i així, ben mort de plànol ho vull veure.

I no és que ho odiï, de fet podria dir, i amb tota sinceritat, que jo li aprecio molt al Domingo, i és que la infinitat de coses que passem junts donen com per a una bona conversa d'unes quantes hores, i una sobretaula fins a la nit, és veritat; però jo, sent jo qui jo sóc, no puc deixar de dir el que aquí, bé en el profund, sento; i per això que és com he dit, quan el Domingo se m'aparegui, jo, sense deixar escapar segon, vaig a anar, i, (no em culpi), amb el que trobi a la mà, ho vaig, ho vaig, ho vaig a matar.

© 2010 David Rodríguez. Tots els drets reservats.

-A Great Day For Freedom / Caiguda i Auge (II)