20. Pluja d'Agost

Santiago - Dimarts 05/08/08 (cca.)

I com els parlo de pluja, senyors,
si vostès de pluja no coneixen gens?
El trist romanç de l'aigua i la terra;
la pluja que cau erosiona la meva lletra.

I en paper mullat per pluja d'Agost,
jo vaig fabricant els meus textos i pinso
en aquell home que camina sense rumb;
aquí, entre la pluja, tot es fa fum.

Un vell record de pluges passades,
de sobte m'ataca amb els seus goterons;
i vaig percebent per la densa boira
les blanques gavines, la gent que pensa.

I aquí, assegut en el Riu *Mapocho,
tot ho veig, comprenc i explico:
la pluja no segueix un curs paral·lel;
fora fa fred i per dins em cremo.

Si miro cap al Turó, el temps no avança,
la tinta es corre i dos rius es besen;
la torre s'alça, la gent s'amaga,
i així, simplement, la pluja no cessa.

© 2010 David Rodríguez. Todos los derechos reservados.