skip to main |
skip to sidebar
Fa algun temps enrere els vaig escoltar per primera vegada. Els vaig escoltar com escoltem alguns de nosaltres a qualsevol banda de rock d'aquest tipus, que és desconeguda per a un. Clarament, com a cristià, un de vegades prefereix allunyar-se d'aquest tipus de coses, com que per no ser cristianes, són per inacció satàniques i corrompudes. Amb aquesta actitud els vaig escoltar. La cambra dels seus àlbums era el que escoltava. Escoltava. I em va agradar.
Jo no dur molt com a fanàtic d'una sola cosa. Abans tal vegada més, però ara estic sempre a la recerca d'alguna cosa nou que m'atrapi. Si estic molt temps en el mateix, els peus em comencen com a doldre. I no, no em refereixo al fet que em comencin a picar o al fet que m'avorreixi: dretament em dolen, els peus em comencen a doldre. Així que el millor que puc fer en aquesta classe de situacions, segons les meves últimes conviccions, és escoltar música.
Han escoltat alguna vegada aquest lloc comú, aquesta mateixa resposta a la mateixa pregunta?
—I llavors... què t'agrada fer? —pregunta Matías, creuant els braços com disposant-se a escoltar.
—Na'... escoltar música... xatejar... ajuntar-me amb els meus amics...
Aquesta és la classe de coses que em superen... Però bé, tornant a l'assumpte de la música, al que vull arribar és a l'actitud d'aquest "escoltar música" quan em dolen els peus. Aquest "escoltar música" quan em dolen els peus al que em refereixo no es tracta de solament escoltar-la. A veure... Com ho explico?... És cert que cal voler escoltar-la, conèixer-la, entendre-la... Però aquests últims dies m'he començat a fer adepte a una nova tendència que ha estat prenent força a Europa, i més recentment, al País del Nord. I de què es tracta? Bé, doncs res menys que de la meravella que és el menjar-se la música. S'entén la profunditat de la idea?
Sí, em refereixo, així sense més, al nero i legítim acte de menjar-la-hi, menjar-se l'exquisida, dolç, i rica en Omega 3 música. Portar-la-hi a la boca i mastegar-la. Gens d'oïdes, ni d'orelles, ni gens passat de moda. Gens més d'això de caminar comprant-se audiòfons, o de gastar en MP3's i MP4's. Menjar-la-hi. Per la boca. Menjar-la-hi. Sense més, fer-ho. I si és alta en calci, tant millor.© 2010 David Rodríguez. Tots els drets reservats.
-Menjant-se la Música... (II)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada