17. Alameda Empedrada

Santiago - Diumenge 24/05/09

Alberto surt i se senti en l'escala de l'entrada. El carrer avança. La gent que treballa, guanyant una merda per viure. El cap de carrer una mica més enllà. Santa Rosa amb l'Alameda. No es pot creure en aquesta gent. Puto Govern.

Quines coses has vist, Alameda empedrada? No creo en la teva bellesa perquè és dura, però m'atrapes.

Alberto compra cacauet. Cacauet. Assegut enfront del puto carrer veu anar-se la seva vida i s'esvaeix. Alberto compra un cacauet. A la merda! Ja gens importa. Per què fer meus problemes aliens? No creo en la vida i no creo en ningú. Estic cansat. No fa calor. No fa fred. Tinc tant somni. Ni tan sols m'acordo ja... Ara és quan més pinso a deixar anar el llapis, manar el món a la merda i oblidar-me de tot.

© 2010 David Rodríguez. Tots els drets reservats.