05. ¡Déu! ¡Cridat! ¡Compromís! ¡Literatura!

Jo tenia un blog. M'acordo que vaig bufar vida sobre aquest primer blog perquè necessitava comunicar el que veia, ho necessitava: tenia tretze anys i vaig creure tenir alguna cosa per dir. Vaig acabar amb aquest mateix primer blog perquè, arribat un moment, vaig sentir, vaig creure, i vaig decidir que ja no tenia més per dir, i no volia, per cap motiu, parlar per parlar.

Després d'això vaig tenir un altre blog. M'acordo que vaig tornar a bufar vida sobre un blog perquè vaig tornar a necessitar comunicar el que estava pensant: vaig creure pensar alguna cosa prou rellevant com per ser mostrat. Vaig acabar amb aquest segon blog perquè em vaig adonar -gràcies a Déu- que una etapa estava acabant, i una altra feliçment, donava començament.

Vaig descobrir que sí, que efectivament jo havia estat format i ideat pel meu Déu per ser El seu escriptor; i amb una quota important de dolor, i en una actitud tal vegada una mica molt dura, vaig menysprear el meu treball en el blog, i em vaig prometre al meu mateix no tornar a escriure en un de nou fins al dia en què tingués alguna cosa important que dir, alguna cosa rellevant que aportar.

Una de les raons que vaig donar per allunyar-me va ser: "Ara em dedico al conte i a la novel·la". I efectivament, em vaig començar a dedicar a la meva formació com a escriptor, i vaig ser descobrint diverses coses que em van semblar interessants sobre el meu mateix; Déu em va regalar un estil i una forma de veure les coses, em va trencar els meus conceptes i els va reemplaçar pels seus. Però més enllà de tot això, Déu es va encarregar de l'essencial. Per què necessitaria un escriptor un tracte tan profund en el seu caràcter com va ser pel meu la EDE de JCUM? Doncs perquè Déu no estava tan interessat en el que jo pogués arribar a "fer", sinó que en el que "sóc" primerament.

Vaig tornar a obrir un blog després de molta lluita interior. Déu em va dir "ara", i "ara" ho estic fent. Déu no em va cridar a escriure literatura cristiana, Déu em va cridar a escriure, i a donar-li la Glòria a Ell, públicament i en el meu cor. Jo no escric per als cristians, jo escric para tot el que s'animi a llegir. Jo escric per a aquesta societat que necessita que els cristians deixem de viure i de crear tractant d'armar un univers paral·lel i irrellevant per a ells.

I què és aquest blog? Aquest blog és un registre, una abraçada per tots els qui em vulguin llegir, i un senyal de vida. Un gest d'ànim per tots els que s'atreveixen i s'atreviran a veure la literatura no solament com un hobby o com "una cosa "txora"", sinó que es posaran dempeus i li encaixaran la mà a la literatura amb compromís, i amb les seves vides rendides a Déu.

Això és al que Déu m'ha cridat. Això és el que amb amor, i amb moltíssim goig, vinc a aportar.

© 2010 David Rodríguez. Tots els drets reservats.