23. Fi del Joc (I)

Fi del Joc. I dels matins infantils, i de les caigudes animals. Fi del Joc, i fi a més de tots els sons roncs de l'interior, de les caminades orgulloses i de les aventures escolars. Fi. Fi és fi i fi és fi és fi. Fi.

"Fi del Joc Universal", des d'aquest punt on et pares a mirar l'estel i no se t'ocorre gens ni t'acte-confrontes. Fi del Joc, i fi dels camins que no em portin directe, així, d'un salt, al mirador de la Portada, i que no em portin de tornada, ni em comprin una neula en la neu, ni un record en Valparaïso, ni una taula de surf en Pitxilemu.

Fi del Joc, i fi de tot el que semblava bonic. Els temps pràctics, pragmàtics, i “pr…” el que vulguis, arriben a les cinc quaranta, quan t'aixeques i quan el sol encara no surt, i ni els ocells canten encara; aquí, just aquí: Fi del Joc, i fi del joc les cares boniques. Es comença a pensar en pantomima, i se li dóna gamba al primer que es creui en Passeig Ahumada, sigui antipàtic, tendre o xistós. Fi del Joc, quan tots badallen. En veritat és que és quan vulguis; quan vulguis, i quan t'ho permetis finalment. Fi del Joc.

© 2010 David Rodríguez. Tots els drets reservats.

-Fi del Joc (II)