diumenge, 6 de juny del 2010

07. Em dolen les Conviccions (I)


Per què t'apropes nerviós,
noi?
Si aquí endins no hi ha ningú que mossegui.
Et donaran diners, et diran que entenguis,
t'atordiran, i en el teu coll, la corda.

Et vendran amor.
Et vendran felicitat en bufons packs de dos per un,
de descompte a l'engròs;
et preguntaran si factura o rebut.

Tu diràs que sí. Aquí és on somrius.
Aquí és on li vas comprar anestèsia al dolor en el pit a l'esquerra.
Després et lliuren el tornat (un grapat de les teves creences).
El "moltes gràcies; el "torni ràpid"; i la trobada amb la teva inconsciència.

No et dolen la conviccions? No et dónes una mica de fàstic?
No t'aconsegueix a poder, aquí dins, aquí en el dolor en el pit a l'esquerra?

Ah no! Cert que li vas comprar anestèsia...
I ja t'ho havia dit. Recentment t'ho vaig dir!
I no et dolen les conviccions? I el dolor del pit a l'esquerra?
Ja te'ns vas absentar un dia, i així la teva història se't torna incerta.

No et dolen les conviccions? I el dolor del pit a l'esquerra?
No et dolen? No et dolen? No et dolen? I a l'esquerra?


© 2010 David Rodríguez. Tots els drets reservats.

-Em dolen les conviccions (II)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada