skip to main |
skip to sidebar
Per què t'apropes nerviós, noi?
Si aquí endins no hi ha ningú que mossegui.
Et donaran diners, et diran que entenguis,
t'atordiran, i en el teu coll, la corda.
Et vendran amor.
Et vendran felicitat en bufons packs de dos per un,
de descompte a l'engròs;
et preguntaran si factura o rebut.
Tu diràs que sí. Aquí és on somrius.
Aquí és on li vas comprar anestèsia al dolor en el pit a l'esquerra.
Després et lliuren el tornat (un grapat de les teves creences).
El "moltes gràcies; el "torni ràpid"; i la trobada amb la teva inconsciència.
No et dolen la conviccions? No et dónes una mica de fàstic?
No t'aconsegueix a poder, aquí dins, aquí en el dolor en el pit a l'esquerra?
Ah no! Cert que li vas comprar anestèsia...
I ja t'ho havia dit. Recentment t'ho vaig dir!
I no et dolen les conviccions? I el dolor del pit a l'esquerra?
Ja te'ns vas absentar un dia, i així la teva història se't torna incerta.
No et dolen les conviccions? I el dolor del pit a l'esquerra?
No et dolen? No et dolen? No et dolen? I a l'esquerra?© 2010 David Rodríguez. Tots els drets reservats.
-Em dolen les conviccions (II)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada