38. Versant el Dia

Clarejar blau. Celeste clarejar blau.
Filat verd al cel, permanent i antiga.
Cert dia sencer, i els rajos cauen sobre el jardí posterior.
Cada tros de brisa que passa per la meva casa.
I les garanties cremen, i l'aigua vessada i es fa vida el fang.
I l'ara explota, i ja no hi ha més incerts camins ni pilotes.
Ni el castellà llis, ni els tranquils corts del català precís.
Ni la petit estel plana, ni la de vuit puntes que no anava en la bandera.

Al migdia en Conce, com un regal el centre i jo carregat de pols.
Allistem tots els llibres, perquè ciutat que deixes enrere és ciutat a la qual t'encamines.
Tu em recordes herbes, i les teves fotografies d'intel·lectual del poble.
Tu em recordes platja, i l'esforç en taula d'arribar a la riba.
Al costat del jardí posterior, m'està creixent un arbre que amb el mur s'amaga.
Al costat de la llimona i al somni, al costat del meu dormitori i al costat dels meus difunts.
La música és marea, que m'aixeca el catre i em talla l'alè.
La tauleta de centre, no és seva, meva, nostra, és del que arregla contes.

Vesprejar de cordes, de trenes, sogues, amarres.
Altitud no-variant, com el tret exacte al cor discret.
M'ofega per l'immens, i no pel mullat ni per l'escuma o el fred.
M'ofega a les tardes, assegut entre les roques jo vaig veure anar-se el meu pare.
Que casinos tancats, que ja es va morir la sort,
que la van enterrar el Dijous, que després van ser a les postres.
Que els paletes pensen, que els fusters poden,
que els sabaters senten, que els arquitectes viatgen.
Va fent-se trigui el dia, en carrers, en passatges, avingudes.
Van surant com bombolles totes les nenes,
totes en el jardí posterior, i veig un badall de tulipes.

Fosquejar és virtut d'alguns dies, perquè se sap que no fosqueja en els teus pujols.
Fosquejar és explicar-li a la meva finestra, una mentida perquè fosquegi en el matí.
Agradi vostè de les delícies de la nit, de les protestes quan només alguns dormen.
Copegi algunes portes en el fosc, però, !vagi's, corri!, miri que ja van i li responen.
Assegui's a la seva casa i peça un puro, o apagui-ho i ara jugui amb la pipa.
Solament aquesta nit li va quedant, perquè el puro li va llevar deu anys de vida.
Ruixi de colònia avui el seu llit, tingui en compte que ja mitja ciutat dorm.
Re-escrigui avui la poesia en què s'emmarca, respiri, que demà la funció se'ns repeteix.

© 2010 David Rodríguez. Tots els drets reservats.

-Versando el Día (Versión en Castellano)

(Fotografia per: Catalán de Mente)