dimarts, 8 de febrer del 2011

42. Pff... Però si el judici ja ho guanyem doncs compare! No se m'avivi tant!


Sóc el fill del camí obert.
De la nit que parla.

De la cançons fortes.

La meva boca està plena de paraules fortes.
De barricades certes.
D'avingudes amples.

Les meves mans són bolígraf i falç. Lluito pel que correspon.
I sóc home que cau a la terra. I es refrega a la terra.
I sóc home que s'aixeca.

On hi ha un home, s'aixeca una veu.
I l'home que tem i no aixeca la seva veu, no té veu ni és home.
L'home pot tancar la veu, però les seves trepitjades són clares.
El pis sec, àdhuc sense veu, rep la seva caminar com a cops.

L'home, doncs, li posa veu al sòl, al lloc, al nom.
(Sobretot si el nom és català).
I alguna cosa així és el meu nom.

El meu nom està ple d'històries de viatges, d'esforços,
d'homes compromesos amb el seu nom,
de cançons fortes i trepitjades clares.

La meva veu està plena de noms, i d'avingudes,
i de barres de sang en un fons d'or,
i de pols de camins, propers i llunyans,
de camins que en la llengua del món s'amaguen.
Que s'amaguen. Que s'amaguen.

Els camins s'amaguen, però no els homes.

I si tu ets home –Miguelete bé, Miguelete tendre–,
has de saber que jo també ho sóc.
I d'home a home t'escric i et dic,
(sense versar el poema, per fer-ho més rude),
que el camí que prenguis ha de ser molt assenyat,
perquè la nostra baralla no ha de ser para tant.

De dolors tenim, i de plors estem.
A veure... Com t'ho dic...?
No et necessitem; no, si és que esperes un tracte
en què el teu ets el líder, dictador i tirà.

Les coses no es fan tan fàcil, Miguelete,
cal esperar una estona.
Mira, jo no faig justícia,
i ni la teva ni l'advocat;
i ni el jutge ni el jutjat,
ni la Cort Suprema,
ni l'Haia , quines esperes...?

Mira, asseguem-nos a conversar.
Saps qui fa justícia?
La fa un que fins a a el fuster de la teva cadira,
li coneix els tractes.
I si Ell fa justícia,
(et va parlar del Déu sobirà),
no importa quant t'esforcis:

El judici, (i tu aviat seràs tallat), el judici ja està guanyat


© 2010 David Rodríguez. Tots els drets reservats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada