24. Fi del Joc (II)

Fi del Joc, i fi de tot el que no solem pensar ni fer quan hauríem d'estar pensant i fent justa, precisament allò que no pensem ni fem per la mateixa… Jo sóc, i jo vaig; però jo sóc i jo vaig marcant, i quan m'ho preguntes: Fi del Joc.

I és quan l'acabei de fotre bonica, després que vas dir “ja amb Agost estem”, i et vas parar, i vas menjar, i vas somriure una miqueta, i vas tornar, i àdhuc amb el cenyo frunzit, com no volent re’, la vas veure; la vas veure i… Fi del Joc, una altra vegada, com si t'haguessin estat esperant enrere d'una pedra en el camí pa’ fotre't en el moment més exacte, precís i de major debilitat, debilitat visible.

Però la Fi del Joc es compon de trenta passos a seguir que vénen classificats en grupets de dos, segons el color i la grandària, i segons altres tocacollonades ultra pràctiques, igual que la tocacollonada que és el llegir això i complicar-se perquè no s'entén, sent que en l'entrada no deia: “Benvingut A Entendre”, ni gens… Però alguns segueixen, i segueixen... Ah! Però ja po’. Llavors estaríem tenint d'aquesta manera quinze grups dels quals, vostè, senyoreta, cavaller, ha de triar un, el que vostè vulgui, el que li agradi més. I aquí, quan va a triar, i els quinze grupets bufons i apilats li somriuen com mai, tornem al començament, i el Teatre de les Il·lusions es trenca, i el nou cartellet s'aixeca de nou cridant triomfant, i tots, tots ho saben. Vostè ho sap? Fi del Joc.

© 2010 David Rodríguez. Tots els drets reservats.

-Fi del Joc (I)