41. Пау.

Пау. Tu ets clar en el bosc.
Пау. Ets silenci al novembre.
Пау. Ets estufa i el meu foc.
Пау. Respir sencer i silenciós.
Пау. Per tu és que cridem.
Пау. Enmig d'aquest desert.
Пау. T'escapes entre els dits,
Пау. I no acompasses el meu cant.
Пау. Et voles en horitzons.
Пау. I vas pintant muntanyes.
Пау. El teu llapis, tendra fusta.
Пау. Tu, llapis, dits d'aranya.
Пау. Tots somriuen i parlen de tu.
Пау. Ningú t'agarra en el teu vol, ningú sap com trobar-te.
Пау. Ets l'últim tren de la nit.
Пау. Ets color i un lleuger tic-tac.
Пау. M'aixeco en la nit, per si estàs en la porta.
Пау. S'entrellacen els dies.
Пау. Es consumeixen els cants.
Пау. Ja no hi ha cants sense veure't.
Пау. I no hi ha veure't sense cants.
Пау. Ets tu migdia.
Пау. Ets el riure del plor.
Пау. Ets tu la diferent.
Пау. I et persegueix la gent.
Пау. Ningú t'experimenta.
Пау. Però tots et comenten.
Пау. I te'ns fas llunyana.
Пау. En cada crack que ens passa.
Пау. El teu nom és ben conegut.
Пау. El teu nom és nom i és crit.
Пау. I mentre algú et predica.
Пау. Un altre es mor i no arribes.
Пау. Alguns pensen que has mort.
Пау. I a molts els dóna el mateix.
Пау. Perquè si mai has estat.
Пау. No t'estranyis de l'abisme.
Пау. El vent causa sotsobre.
Пау. I el sotsobrar porta vent.
Пау. El vendaval porta històries.
Пау. Històries que parlen de morts.
Пау. Així que quan hi ha vent.
Пау. I es rememora als morts.
Пау. Sempre hi ha algú que plora.
Пау. O almenys certs laments.
Пау. Laments alguna cosa comuns.
Пау. Ja ningú els segueix el joc.
Пау. Però jo sigues i sabem.
Пау. Que és per tu el descontent.
Пау. No mancades només en la guerra.
Пау. També la teva absència a les cases.
Пау. Va corcant a la meva gent.
Пау. Va esbiaixant a la meva Pàtria.
Пау. Volgués tornar-te a veure.
Пау. Volgués veure't algun dia.
Пау. Perquè si no t'apareixes.
Пау. Tal vegada no quedin més dies.
Пау. Perquè entre tot el silenci.
Пау. Tu ets clar en el bosc.
Пау. Ets silenci al novembre.
Пау. Ets estufa i el meu foc.
Пау. Respir sencer i silenciós.

La Pau és completa en si mateixa, però així mateix manca de peus, doncs no va ser pensada per portar-los: ella, sense peus, és completa. Qui serà el peus de la Pau? Si tantes xemeneies i tants candelabros han il·luminat fervoroses converses sobre Paz, com és que encara no arriba? La Pau no arriba perquè ens hem oblidat que la Pau no té peus, que nosaltres hem de ser els peus de la Pau. Nosaltres. I això també ens permet veure que aquesta Pau discapacitada tampoc va poder haver arribat sola en primer lloc fins a aquí. Qui va ser el pioner a portar la Pau? Qui va portar la Pau? Un home la va portar, en braços, acostada a si mateix. Llavors la Pau, que mai va ser pensada per caminar sola, va trobar els seus peus, i va arribar fins a nosaltres.

Per què no hem trobat la Pau? Perquè no hem seguit a aquell que la porta, que la porta en braços. Quan seguim al seu protector, quan li seguim a Ell, llavors trobarem la Pau anhelada. Si no ho fem, podrem seguir vagant, culpant al cel, o no culpant, seguirem. Vagant. Seguim. Vagant. Seguim. Seguim.

Frustració.
Felicitats!
Frustració.

Tot el que fem. Tot el que busquem. Tot. Tot. Tot el complet és complet en si mateix. La poesia no és poesia per rimar, ni és més rupturista per buscar allunyar-se de la rima. Tot el que fem. Tot el que busquem. Tot. Tot. Tot el complet és complet en si mateix.

© 2010 David Rodríguez. Todos los derechos reservados.